Dret a la Vida

Totes les dones tenen dret a que es preservi la seva vida. La mortalitat materna és “la defunció de la dona durant l’embaràs o en un termini de 42 dies després d’acabar l’embaràs, independentment de la durada o del lloc de l’embaràs, per qualsevol causa relativa a l’embaràs o agreujada per aquest o per la forma com s’ha atès, però no per causes accidentals o incidentals”. Organització Mundial de la Salut (OMS).

Entre els factors comuns associats a aquestes defuncions figuren: l’absència de personal de salut qualificat durant el part; la falta de serveis capaços d’assegurar una atenció obstètrica d’urgència i de respondre a les complicacions relacionades amb els avortaments insegurs i la ineficàcia dels sistemes de derivació de pacients.

  • Cada any queden embarassades 210 milions de dones, de les quals uns vuit milions pateixen complicacions potencialment mortals relacionades amb l’embaràs, que en molts casos provoquen malalties i discapacitats prolongades.
  • Existeixen àmplies diferències –en proporció d’1 a 100– en el risc de l’embaràs entre dones de països rics i pobres, i aquesta diferència és la més alta entre tots els indicadors de salut pública que vigila l’OMS. El risc al llarg de tota la vida d’una dona d’Àfrica Occidental de morir a causa de l’embaràs o del part és d’1 de 12; a les regions desenvolupades, aquest risc es d’1 de 4.000.

Per més informació sobre aquest dret consulta la web de  l’Observatori

Per saber-ne més:

jhajahjhaja

Pariremos con placer de Casilda Rodrigañez Bustos

A la web de la Casilda us podeu descarregar tots els seus llibres!

Coneguda escriptora que reivindica una maternitat des d’un punt de vista feminista

jahjahjahajha

jajajajaj

El Oficio de ser madre de Gemma Cànovas

Consulteu el blog del llibre!

jhajhahjas

jahsjhajhsa


L’Estat Espanyol té l’índex de mortalitat més baix del món, un de cada 17.000 casos, només superat per Suècia. No obstant això i d’acord a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre el part, a l’Estat Espanyol són qüestionables algunes pràctiques habituals com:

Pràctica de la cesària; amb percentatges superiors al 25% davant del 10% recomanat. Un índex superior al 10% de cesàries s’interpreta com a una mala pràctica per part dels metges, perquè només estaria indicada en el cas d’embarassos d’alt risc. Amb tot, a Estat Espanyol es realitza aquesta pràctica per damunt d’aquesta taxa.

La utilització abusiva de la ruptura de les membranes, el que es coneix com “trencar aigües”, així com de la utilització d’una hormona, l’oxitocina, que estimula les contraccions uterines durant el part.

El rasurat del pubis i l’administració d’un ènema abans del part no són necessaris. El rasurat del pubis és un costum sense base científica, fins i tot en ocasions pot ser un risc per a la salut de la mare

La sistemàtica aplicació preventiva a gairebé totes les dones de l’episiotomia o tall al perineu no està justificada. En principi, només es precisaria en els casos d’existència de risc d’esquinçament quan surt el nadó, tot i que no s’avalua si existeix aquest risc. Les estadístiques indiquen que s’aplica en el 90% dels parts en primípares i en el 60% a la resta de dones.

La monitorització o ús d’un monitor per al control del part.

La falta d’estimulació per caminar durant la dilatació i la impossibilitat d’elegir la posició que desitgin durant el part.

Davant totes aquestes pràctiques grups de dones i professionals de l’àmbit  han pres consciència de la medicalització excessiva dels parts i les conseqüències d’aquest fet. Per això el Ministeri de Sanitat i les intitucions de Salut de les Comunitats Autònomes han desenvolupat protocols d’atenció al part natural:

    • Departement de Salut de la Generalitat, maig 07:

    Protocol per a l’Assistència Natural al Part Normal

    • Ministerio de Sanidad, octubre 07:

    Estrategia de Atención al Parto Normal

    • FAME, 2006-07:

    Campaña Iniciativa Parto Normal

      %d bloggers like this: