Dret a decidir si tenir fills/es o no

Totes les persones tenen dret a l’accés, l’elecció i als beneficis dels avenços científics en l’elecció de mètodes de planificació familiar. El tractament adequat de la salut sexual i reproductiva, incloent la informació i els  serveis de planificació familiar, es reconeix no només com a una intervenció clau per millorar la salut de les dones i dels nois i de les noies, sinó també com un Dret Humà

Això implica que l’accés a l’avortament legal, segur i gratuït forma part intrínseca de l’autonomia sexual i reproductiva de les dones i es fonamenta, no només en consideracions sanitàries, sinó també en la perspectiva de les dones com a subjectes de ple dret i amb plena capacitat per prendre les decisions més favorables d’acord a la seva realitat vital.

Per més informació sobre aquest dret consulta la web de l’observatori

Actualment a l’Estat espanyol s’està canviant la legislació sobre la Interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Per parlar del dret a decidir al nostre estat és important explicar la situació actual en què es troba i el marc legislatiu amb el què hem de conviure.

La legislació espanyola VIGENT, segons la llei orgànica 9/1985 del 5 de juliol de reforma de l´article 417 bis del codi penal, contempla l’avortament com un delicte (perquè està recollit dins el codi penal) i només permet la possibilitat d’interrompre l’embaràs en tres supòsits:

  1. Que sigui necessari per evitar un greu perill per la vida o la salut física o psíquica de l’embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge de l’especialitat corresponent, diferent d’aquell que practiqui l’avortament.
  2. Que l’embaràs sigui conseqüència d’un fet constitutiu de delicte de violació de l’article 429, sempre que l’avortament es practiqui dins de les 12 primeres setmanes i que hagués estat denunciat.
  3. Que es diagnostiqui que el fetus pot néixer amb greus malformacions sempre que l’avortament es practiqui dins de les 22 setmanes de gestació i que el dictamen sigui emès per dos especialistes d’un centre sanitari públic o privat acreditat a tal efecte.

Des del 2008 l’actual govern va començar a treballar en una nova LLEI CIVIL d’interrupció de l’embaràs, prometent fer la legislació més progressista d’Europa. L‘avantprojecte que ha presentat aquesta primavera és una LLEI DE TERMINIS completada amb indicacions:

  • Primeres 14 setmanes de gestació: decissió lliure
  • Entre les 14 i les 22 setmanes: si existeix risc greu per a la vida o la salut de la dona o existeix risc de greus anomalies en el fetus estblert per dictamen de comitès mèdics
  • A partir de les 22 setmanes: si és diagnostica en el fetus anomalies incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu i incurable.

Des de l’APFCIB (i molts altres sectors de la societat civil) creiem que l’avantprojecte de llei no garanteix totalment el dret a decidir de les dones. Creiem que els punts claus per donar una passa endavant en aquesta matèria són:

  • La despenalització total de l’avortament,
  • El Dret a decidir de les dones fins a les 24 setmanes de gestació (viabilitat fetal).
  • A partir de les 24 setmanes de gestació haurien de concretar-se 2 indicacions sense cap límit de temps:
    • Per risc de la salut de la dona entenent per salut la definició que estableix l’OMS: “estat de benestar, físic, psíquic i social”.
    • Per malformacions fetals greus amb el dictamen d’un comitè mèdic que s’ha de pronunciar en el màxim de 48h.
  • El finançament públic i la igualtat territorial aplicada també a l’assistència per a tot l’Estat.
  • La reducció de l’edat per decidir avortar als 16 anys, considerada la majoria d’edat sanitària.

Per saber-ne més:

estudio aborto

Interrupción voluntaria del embarazo. El derecho de las mujeres a decidir.

Estudi de la Federació Estatal d’Organitzacions Feministes sobre la situació de l’IVE a l’Estat espanyol

Una pel·lícula: 4 mesos, 3 setmanes i 2 dies, Cristian Mungiu

Anuncis
%d bloggers like this: